Era religiós coadjutor, mestre de pàrvuls al col·legi Jesús, Maria i Josep de Barcelona. Les famílies, tant a Barcelona com abans als col·legis de Reus i de Blanes, volien que els seus fills anessin a la classe del beat Segimon perquè, a més de ser eficient, era una illa de pau i alegria, on li agradava tenir flors, ocells, peixos i un mico, que era «l'ajudant» de la classe. Sempre estava alegre i de bon humor, tot i el càncer de coll que patia i que li feia passar males estones. Salvà les restes mortals de sant Josep Manyanet, incinerant-les amb l'ajuda de dues famílies. No li feia por la mort sinó caure en mans de les milicianes. Detingut a Calldetenes, fou assassinat a Múnter el 8 de setembre de 1936. Avui reposa al «panteó dels màrtirs» al santuari de sant Josep Manyanet de Barcelona.