Com es va forjar la persecució de 1936

És sabut que en els anys de la IIª República (1931-1936), el vell anticlericalisme es va convertir en una vertadera persecució religiosa i, amb la Guerra Civil (1936-1939), s'hi van barrejar molts i complexos fenòmens socials, econòmics, polítics, militars i també religiosos que es van desencadenar en la tragèdia més greu de tota la història d'Espanya. Els historiadors més recents afirmen que cal cercar els seus orígens en la història nacional, especialment en el complex fenomen de l'anticlericalisme del segle XIX. Els principals fets polítics i socials del segle van tenir l'Església com a blanc: el trienni liberal (1820-1823), el govern del qual va aprovar mesures contra l'Església, l'epidèmia del còlera imputada als frares (1834), la desamortització de Mendizábal que va suposar la supressió de gairebé tots els ordes religiosos i l'apropiació forçosa dels seus béns per part de l'Estat (1836), la revolució de setembre de 1868, la Iª República de 1873, etc.

Ja en el segle XX, brots anticlericals van provocar la Setmana tràgica de Barcelona (juliol de 1909) amb incendis d'esglésies i escoles catòliques; la campanya anticlerical de la "llei del cadenat" de Canalejas el 1910 que no sols limitava la instal·lació de nous ordes religiosos sinó que predisposava la gent contra l'Església... Va arribar així, el 1931, la IIª República amb la nova Constitució del mateix any totalment antireligiosa. Manuel Azaña, ministre de justícia, va proclamar: «Espanya ha deixat de ser catòlica». El 1933, va arribar la Llei de Confessions i Congregacions religioses, que en el l'article 26 prohibia a les congregacions dedicar-se a l'ensenyament i tenir col·legis privats. Als col·legis del Pare Manyanet, per exemple, els religiosos van haver de "civilitzar-se", és a dir, vestir de civil i retirar els crucifixos... Algun centre va ser confiscat. (...)



Descarregar Context general complert (PDF)